dimecres, 24 de desembre del 2008

ACTIVITATS GENT GRAN febrer-maig 2009

Ja teniu a la vostre disposició les Activitats per a la Gent Gran de febrer a maig de 2009. Una oferta amplia que vol abastar tots els aspectes de la vida activa de les persones grans, des de l’activitat física i la vida saludable, a la cultura i la formació.
INFORMACIÓ GENERAL Totes les activitats són gratuïtes. És necessari presentar el carnet de Barberà Gran per fer la preinscripció i la inscripció. Places limitades.
INSCRIPCIONS Les preinscripcions es faran a l’Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) del passeig Dr. Moragas, 224, del 19 al 21 de gener, de 9 a 14 h. El dia 22 de gener a les 10 h es realitzarà un sorteig amb totes les preinscripcions al Centre Cívic Ca n’Amiguet. El número que surti determinarà l’ordre segons el qual es portaran a terme les inscripcions a les diferents activitats. El dia 23 de gener es publicaran les llistes al taulell d’anuncis de les OAC amb les dates i horaris d’inscripció definitius segons l’ordre resultant. El dia 26 de gener s’iniciaran les inscripcions a totes les activitats a les OAC

dimarts, 16 de desembre del 2008

FELICITACIÓ

Els Gran Naveg@ants de Barberà desitgem a tothom unes bones festes de Nadal i Any Nou.

dimarts, 4 de novembre del 2008

Visita al museo romántico "Can Llopis" ( Sitges)

Hola amigos, el dia 28 de octubre realizamos una visita al museo romántic Can Llopis en Sitges, son las visitas guiada que realiza el ayuntamiento de Barberà. El museo Romántico " Can Llopis" es una casa del sigloXIX, perfectamente conservada, que nos permite acercarnos a la formas de vida de una familia de propietarios catalanes que vivió su esplendor durante los años del romanticismo. Fue construida al final del siglo XVIII, en estilo neoclásico de formas sobrias y elegantes, con poca ornamentación. Fiel a la tradición mediterránea, la casa conserva el patio central por donde se alza la escalera principal que sube a la planta noble. La decoración del interior refleja la evolución del gusto desde la época de la construción del edificio, fuertemente influenciado por los estilos aristocráticos, hasta el triunfo de las nuevas formas del romanticismo burgués. LUIS IGLESIAS

dissabte, 1 de novembre del 2008

Trobada Intercultural

Hola amigos, hoy hablaremos sobre la "Trobada Intercultural" llevada a cabo en el colegio CEIP Can Llobet. Se pronunció una conferencia sobre Argentina y sus costumbres. Para mi fue bastante interesante ya que he tenido la suerte de viajar a ese lindo país. Esta charla se basa sobre los primeros pobladores y está claro que nosotros fuimos a aquel país y les cambiamos su forma de vida. Ellos estaban acostumbrados a vivir de una manera muy distinta a la nuestra según entendí yo. Acostumbrados a vivir en cabañas, cuando el gobierno les montó casas con todas sus comodidades lo primero que se le ocurrió fue hacer en medio del comedor círculo para montar el fuego. Yo esto lo considero normal si tienes unas costumbres es difícil de perderlas. Las costumbres de vida en la Patagonia, que allí para vivir se necesita tanto terreno y es tan seco que el pasto solo sirve para las ovejas aun que en otros lugares tienen tanta agua este lugar es bastante desértico. Amigos creo que fue una buena acogida, pasé un buen rato escuchando a este señor que nos dio la conferencia. Después nos dieron un mate con toda la explicación de como se hace el mate y como se toma, ah y unas tortas fritas. Os doy la receta de las tortas por si a alguno le interesa: 4 tazas de harina común, una taza de mantequilla, tres cuartos cucharadita de sal, un huevo batido, 2 o 3 cucharaditas de agua. Hacemos una masa, hacemos las tortititas y las freímos y después ponemos un poco de azúcar por encima y buen provecho.
LUÍS IGLESIAS

divendres, 31 d’octubre del 2008

Conferència: "Dones migrades i mites de gènere"

Hoy quiero deciros que el dia 23 de octubre en el colegio Miquel Marti i Pol tuvimos una conferéncia a cargo de la Sra. Mary Nash sobre "Dones migrades i mites de gènere" , al cual yo asistí. Yo era el único hombre y la verdad es que me encontré un poco cortado, pero según fue avanzando la conferencia me sentía más a gusto. La señora Nash disertó sobre la mujer y su papel en la sociedad. Indiscutiblemente en este aspecto se ha avanzado bastante, y claro está esto también iba dirigido a las mujeres que vienen de otros paises. Yo creo que con el trabajo que les cuesta llegar hasta aquí les tendríamos que ayudar un poco más. Se habló bastante sobre el ataque que cada día padece la mujer que es maltratada, nosé si por celos, las drogas y como no el alcohol. Yo creo que esto siempre ha pasado pero no había tanta información como tenemos hoy, ya que disponemos de muchos y variados medios: radio, televisión, revistas del corazón... La verdad es que la conferencia estuvo muy bien, un 10 para la Sra Mary Nash.
LUIS IGLESIAS

dimecres, 29 d’octubre del 2008

Palau Novella (Sakya Tashi Ling)

Museu Palau Novella (Sakya Tashi Ling) Al dia 9 d’octubre varem fer una visita al Monestir de budisme tibetà. Es troba ubicat a l’edifici Palau Novella, un Palau eclèctic, casa d’indians o americans que data de 1890. El palau va ser projectat per l’arquitecte Manuel Comas i Thos, sota les ordres del seu primer propietari, el Sr. Pere Domènech, que com molts altres catalans d’aventura i empresa va fer als seus diners a les colònies de ultramar, concretament a Cuba. Va ser a la tornada dels seus viatges que es va construir aquest Palau, barrejant diversos estils, dedicant-se a la activitat agrícola destacant els seus vins i olis, la activitat agrícola nomes va durar set anys, no van pogué mantenir els treballadors i van anar a la ruïna i van prendre la decisió de vendre’l.
El juny de 1996, la comunitat budista Sakya Tashi Ling es va instal·lar al palau de Plana Novella, en el cor del Parc Natural del Garraf constituint així el primer Monestir budista a Catalunya.
Vam assistir als tallers de relaxació i ag. He de dir que em va agradar molt, van ser molt correctes les explicacions que ens donava la monja i tota la gent que hi vam assistir vam queda mig adormits.
El viatge surtint de Barbera fins a Castelldefels va transcorre normal per l’autopista però al arribar a les costes del Garraf vam sortir de l’autopista en direcció a la muntanya i vam tenir una mica de por, perqué la carretera era molt estreta i molt empinada, però vam tenir unes vistes panoràmica del Parc natural del Garraf meravelloses. Vam corre uns 10 o 12 kms en plena natura entre muntanyes i barrancs, pujar i baixar, tota l'estona, però va ser molt maco, val la pena. Salutacions Miquel

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Musicoterapia

Notas que alegran la vida; La música tiene el poder de sanar enfermedades. Este principio no es nuevo; si repasamos un poco la historia de la humanidad, desde los pueblos antiguos de la prehistoria, como lo confirman las pinturas rupestres del covacho de Cogull (Les Garrigues. Lleida) donde aparece la presentación más antigua de la danza fálica. Los griegos estudiaron también la armonía general en la música, o los celtas, que crearon los ritos de lluvia en forma de danzas, algunas de las cuales aún se celebran (la sardana, la jota) que son ritos de prosperidad y salud colectiva… Ramón Valles, músicoterapeuta catalán esta desarrollando una excelente labor didáctica en grupos de personas mayores, alcanzando unos notables resultados de recuperación, estas clases, se repiten una vez a la semana, la tarde de los martes, en el centro cívico el “Vapor” de Santa Perpetua de Mogoda ( Barcelona ) Es importante tener en cuenta que la música tiene tres aspectos fundamentales: ritmo, melodía y armonía. Lo primero, ritmo, tiene como objetivo mejorar la parte física de nuestro organismo, la melodía va dirigida a la parte afectiva y sentimental de la persona, estableciendo con el ritmo un equilibrio y armonía general que afecta a toda la persona, sin dejar resquicio alguno. Y, finalmente se encuentra la armonía, que va dirigida a la parte intelectual del ser humano ” Porque dicho de alguna manera muy sintetizada, la musicoterapia es una vía esencial para establecer la comunicación humana no verbal. El ritmo para las personas mayores es fundamental, con el cual el individuo mejora todo su caudal de movimientos, tan deteriorados por los años. Un estudio de la Universidad del estado de Michigan reportó que escuchar 15 minutos de música, incrementaba los niveles de interleukina 1 en la sangre de 12,5 a 14 por ciento. Las interleukinas son sustancias que aparecen en la adecuada respuesta del sistema inmune. Actualmente existe un gran número de investigaciones científicas que apoyan el empleo de la musicoterapia con diferentes tipos de personas En niños con: Dificultades en el aprendizaje, Problemas de conducta, Trastornos profundos en el desarrollo, Niños con deficiencia mental, Con baja autoestima, etc,etc A personas con: Alzheimer, Problemas de fármacodependencia y abuso de sustancias, Incapacidades físicas debidas a enfermedades degenerativas o a accidentes. etc, etc También sirve para: Reducir el estrés, En apoyo en el proceso del parto en las mujeres, Disminuir la ansiedad, Mejorar la autoestima. Pondremos los nombres de algunas obras que mejora nuestras dolencias, por ejemplo para el insomnio: Nocturnos de Chopin, op. 9 nº 3; op. 15 nº 22; op. 32 nº 1; op 62 nº 1. Preludio para la siesta de un Fauno de Debussi. Y Canon en Re de Pachebel. Hipertensión: Las cuatro estaciones de Vivaldi y Serenata nº 13 en Sol Mayor de Mozart. .. Depresión: Concierto para piano nº 5 de Rachmaninov. Música acuática de Haendel. Concierto para violín de Beethoven. Sinfonía nº 8 de Dvorak Ansiedad: Concierto de Aranjuez de Rodrigo, Las cuatro estaciones de Vivaldi. La sinfonia Linz,k425 de Mozart. Dolor de cabeza: Sueño de amor de Listz. Serenata de Schubert. Himno al Sol de Rimsky-Korsakov. Dolor de estomago: Música para la Mesa de Telemann. Concierto de Arpa de Haendel. Concierto de oboe de Vivaldi. Emergencias: La suite Karalia de Sibelius. Serenata de Cuerdas op 48 de Tchaikowsky. Obertura de Guillermo Tell de Rossini. . Yo personalmente lo he puesto en práctica para el estrés y dolor de cabeza y he obtenido un excelente resultado, quedando mi cuerpo en un relax impresionante, no solamente escuchando música sino también siendo participe de la misma, tocando un instrumento cualquiera en grupo, es de fabula. Espero que este relato os haya gustado. Ha sido copiado de la revista SESENTA Y MAS nº 270, no en su totalidad ya que es más extenso, lo he publicado en el blog por si alguien no recibe esta revista y le pueda interesar el tema de la musicoterapia. Un saludo, Miguel

dilluns, 8 de setembre del 2008

Vacaciones rurales

Macizo del Caroig Mis vacaciones este año han sido en la montaña, digamos vacaciones rurales, respirar aire puro a 100 kilómetros de la gran ciudad, sin contaminación, sin ruidos, oír el canto de un pajarillo u otro animal, el sonido alegre de una cascada a la orilla de un rió, todo esto es muy gratificante. Esto lo podemos encontrar en el pico del caroig, con un altitud en su parte más alta de 1126 m, Esta cumbre da nombre al territorio en el que se han englobado 23 municipios que pertenecen a cuatro comarcas de la comunidad Valenciana un lugar con altiplanos que alberga un una serie de pueblos, entre ellos se encuentra Quesa que es el pueblo donde me crié y que he pasado allí mis Vacaciones. Su altitud es de220m, su extensión 73,14 Kmtros, cuadrados su población 745 habitantes, su actividad principal es la agricultura, también se puede encontrar una fabrica de pastas y un gran almacén donde se manipulan los ajos, se hacen trenzas con ellos o rastros para luego exporta a otros países.
Su gastronomía típica seria el Arroz al orno, el Guisote,y el gazpacho, este gazpacho es parecido al gazpacho Manchego, también hay gran surtido en dulces como los rollitos de anís, los buñuelos y los pastelitos de boniato. Así que este año he recuperado oxigeno para todo el Invierno.
Un saludo para todos. Miguel Ferrandiz.

diumenge, 7 de setembre del 2008

VACANCES!!!

L'altre dia estava parlant amb la meva neboda Xènia(foto), una noia molt assenyada, sobre l'origen de la paraula vacances. Ella que li agrada molt llegir i documentar-se, em va dir que venia del verb vaco/vacare que és un prèstec de l'hebreu, encara que no tothom està d'acord amb aquesta elimologia. Però té un punt de versemblança, ja que el nostre concepte de vacances en relació al treball, sí que és d'origen hebreu.
Ella molt posada en el tema en va continuar explicant que el principi jueu de descans del treball un dia cada setmana, el dia del Senyor i els altres dies assenyalats com a sants a la Bíblia, queda perfectament recollit en anglès amb l'expressió holy (sant) day (dia), que correspon al català "festa", "festivitat" i que dóna lloc a holyday que es correspon amb el català vacances.
La seva explicació em va picar tant la curiositat que no em vaig poder estar d'esbrinar més coses sobre les vacances. La propera vegada que parléssim volia ser jo la que portés la veu cantant.
El proper dia que ens varem trobar vaig ser jo qui va treure el tema a relluir. Tens raó, si bé és cert que es pot dubtar del origen hebreu de la paraula vacances no és menys cert que és indubtable l'origen hebreu del concepte. - Li vaig dir i vaig continuar-. La referència més antiga a les vacances tal i com avui les coneixem, l'he trobada a la legislació laboral de 1931 (abans de les 40 hores setmanals) que diu que els treballadors tindran dret al menys a 10 dies de vacances pagades.
Ella va escoltar amb molta atenció la meva explicació, però seguidament va continuar. Saps d'on venen les llargue vacances dels jutges, profes i estudiants? -I sense esperar resposta va seguir- Doncs des del "Fuero Juzgo" i "las Partidas", els camperols tenien dret a dos mesos de vacances judicials durant l'apogeu de les seves feines agrícoles, es a dir que no se'ls podia citar als tribunals durant aquest període, per la qual cosa els jutges varen decidir adjudicar-se aquests dos mesos de vacances, que més tard van ampliar a tres. Aquest dret dels camperols va caure en desús, que ja no el recull la llei de 1789, però si que el van mantenir els jutges. Els canònics i els capellans si apuntaren també. Al ser clergues la majoria dels professors això va afectar directament a l'ensenyament universitari i preuniversitari els quals estaven majoritàriament a les seves mans.
Un cop acabada l'explicació ens varem mirar i varem somriure tot recordant aquells camperols que amb els seus dos mesos de "vacances judicials" van ser el precedent de que avui en dia la meva neboda i jo fruïm de dos mesos de VACANCES!!!
Cristina Bergués

dijous, 4 de setembre del 2008

Mi viaje a Perú

Quiero hablar sobre mi viaje de vacaciones a Perú. Hay cosas muy bonitas pero me he encontrado con unos guias locales que no tienen ni idea de su trabajo, lástima pues los Andes son muy bonitos y si esto hubiera estado orquestado de otra manera hubiera sido superior. Yo particularmente me he sentido muy ofendido por esta frase, no se explica hablando de Pizarro que un guarda de cerdos y además analfabeto como pudo conquistar Perú y robar todo el oro y bautizar a Atualpa y despues colgarlo. Perdonar pero quedé muy quemado. Si esto pasó hace 500 años que culpa teniamos nosotros para aguantar estas sandeces. Aparte de todo esto he superado la altura y he visto muchas cosas interesantes, como vivencial Humacchuco en la cordillera blanca, nos acogieron en sus casas, hicieron una fiesta, nos dieron de su comida al ritmo de su música. Extraordinario, esto deja huella por el buen trato de sus gentes un (ok). Vi muchas cosas más en el lago Titikaka. También estuvimos de convivencia con otra familia y muy bien, un trato extraordinario, buena gente. Nos dimos un paseo en barco por el lago y visitamos una isla flotante hecha de juncos muy bonito con boda incluida, isla de los Uros, aguas calientes y el Machupicho ,la ciudad de Cuzco, sus procesiones bastante interesante,y las salinas naturales de montaña y todas las ruinas, algo impresionante, pero no volveria a Perú he visto cosas más interesantes. Un saludo de LUIS IGLESIAS

dilluns, 25 d’agost del 2008

Activitats per a la Gent Gran (octubre 2008/gener 2009)

Com cada any, i amb l'objectiu de promoure la participació del col·lectiu de la gent gran en el municipi, la Regidoria de Gent Gran organitza un seguit d'activitats i tallers durant els mesos d'octubre 2008 a gener de 2009. Per aquesta edició octubre 2008/gener 2009 existeixen 5 blocs d'activitats, que són les següents:

- ACTIVITAT FÍSICA I SALUDABLE

- EXPRESSIÓ CREATIVA

- FORMACIÓ I RECURSOS

- NOVES TECNOLOGIES

- VISITES CULTURALS

Persona interessada: Qualsevol persona empadronada a Barberà del Vallès i que disposi del carnet Barberà Gran que s'atorga a totes aquelles persones de 60 anys en endavant, o què els compleixin durant aquest any.

  1. PREINSCRIPCIÓ: del 15 al 17 de setembre a l'OAC de l'Ajuntament.
  2. Sorteig públic: el dia 18 de setembre al Centre Cívic Ca n'Amiguet.
  3. INSCRIPCIÓ DEFINITIVA: a partir del dia 23 de setembre, a qualsevol de les OAC, seguint estrictament l'ordre resultant del sorteig publicat.

Observacions: Totes les activitats són gratuïtes. És necessari presentar el carnet Barberà Gran per fer la preinscripció i la inscripció. Places limitades.

Per a més informació: http://www.bdv.cat

dimecres, 25 de juny del 2008

Mercat Medieval

Hola amics. Aquest Cáp. de setmana dia 14 i 15 s'ha fet a Barberà del Vallès
al desè Mercat Medieval,; Lloc: la plaça de l’església romànica del poble. Hem gaudit d’aquesta trobada i em pogut veure els oficis que hem perdut, com el manyà, escalfant les barres de ferro i fent flors amb elles, també hem pogut veure com treballaven el fang, fent càntis, safates i gerres, també hem vist el torné treballant la fusta, tots aquestos treballs eren fets a mà, només tenien aquelles belles màquines que es feien rodà amb el peu o la mà. També podies comprar embotits, mel, formatges, pa artesà i una mica de pastisseria fetes amb la recepta de la àvia, tot molt bo. La canalla va poder fe una passejada al damunt dels petits rucs, i jugar a uns jocs que van posar, per que deixessin als pares tranquils. També van poder veure animals com gallines, vaques i un xai. Hem passat dos dies mol agradables, podeu veure en aquestes fotos el que us he dit. Miguel

dimecres, 11 de juny del 2008

Barberà del Vallès, el meu Poble

Barberà del Vallès, finals dels anys 50

Abans Barberà tenia quatre carrers comptats: el C/ Sant Pere, Nemesi Valls, el carrer Santa Bàrbara i el C/ Nou ( ara carrer Migdia). La resta de terreny eren vinyes i camps de conreu. De petits sempre anàvem a jugar al carrer amb la resta de veïns .Els jocs que jugàvem més eren les tres pedretes, a cuit i amagar i al xarrango. Abans els nostres pares no s’havien de preocupar quan anàvem al carrer ja que només hi havia un cotxe. L`estil de vida també era molt diferent que el que hi ha ara .La gent vivíem del que teníem a casa(conill,gallines,els aliments de l`hort.....) perquè havíem passat una guerra i no teníem gaires diners, quasi tot el poble excepte un parell de famílies portàvem aquest sistema de vida.

Text i foto: Aurèlia Plans

La huelga de los transportistas

El dia 9 de Junio empezó una huelga del sector del transporte, con lo cual parecia que se iba a terminar el mundo, todas las amas de casa con nuestros carros en ristre vaciábamos las estanterias de comida, pienso que en más de una casa tendrán comida y más cosas, algunas innecesarias, hasta Navidad. En cuanto a mi poco entender deberiamos hacer lo contrario, ya que los almacenistas ya tenian hecho su agosto hace varios meses y además quieren que les subvencionen el gasoil y para variar como siempre nos toca a los mismos pagar los platos rotos . Y cuando vas a mirar la pensión, entre recibos y los gastos que hemos hecho de más no te queda ni para pipas, pero no sólo es ese el problema sinó que además tenemos la casa llena de articulos que no sabemos cuando los vamos a utilizar. Y todo por si acaso, porqué seguimos comprando igual.

Texto y foto: María Gutiérrez

Mascotas

¿Quien no tiene o ha tenido un animal de compañía¿ Yo, como ejemplo, he tenido varios. Desde, perros, gatos, ratones, tortugas y otros animales que luego os cuento, ¿Qué diríais del perro? Para mi, un gran amigo, fiel como el que más, pero ¿qué pasaría si el perro pudiera alimentarse por si solo?
Creo que no seria tan fiel a su amo, si os fijáis no existe tanta diferencia entre un perro común y un lobo, o una hiena, un zorro, o un león, (sin tener en cuenta el tamaño) quizás el perro es mas inteligente que todos ellos, o mas vago y ha visto que mostrándose cariñoso con el ser humano consigue su alimento sin tener que ir a cazar.
Creo que el perro tal y como la naturaleza lo ha creado, es cobarde y traicionero. No tendremos en cuenta los que han sido entrenados para otras cuestiones.
No digo lo mismo de los gatos, a pesar de que es alimentado por el hombre siempre esta al acecho y dispuesto a cazar, acudirá a la llamada de su amo cuando el quiera y se mostrara cariñoso cuando le venga en gana, a pesar de esto tanto el gato como el perro son los animales que más muestran su afecto a las personas, y se duerme muy a gusto con un gato a los pies de la cama.
El resto de los animales es como tener una planta, no muestran su cariño. Yo a la edad de 11 o 12 años tuve un cordero que me seguía a todas partes pero solamente esto, no se apartaba de mi lado. He tenido patos y ocurría lo mismo, quizás fue lo primero que vieron cuando nacieron ya que quedaron huérfanos y como yo les alimentaba a donde yo iba me seguían, no mostraban afecto. El caballo un gran animal, es noble pero no podemos tenerlo como mascota ya que el ser humano ha sabido sacarle partido empleándolo a su servicio. Por todo ello mi agradecimiento a las mascotas ya que muchas de ellas han aliviado la soledad y la falta de cariño que padecen algunas personas haciéndoles la vida un poco más agradable.
Texto y fotos: Miguel Ferrándiz

dissabte, 7 de juny del 2008

Fin de curso de los talleres en Ca n'Amiguet

El dia cinco de mayo hicimos la presentación de los trabajo realizados durante el curso. Cada taller presentó su trabajo como despedida del curso 2007 -2008. Lo que hacemos considero que es bastante interesante porqué se aprende muchas cosas, a más conoces otras personas que te animan a cotinuar en este menester para enriquecerte como persona. Espero que el próximo curso sea tan eficiente y productivo como éste. Desde aquí un saludo para todos los participantes, y muy bién para los organizadores. Un saludo de Luis Iglesias

diumenge, 25 de maig del 2008

Fira del Cavall 2008 a Barberà

Comença la IX fira del Cavall a Barberà del Valles, els dies 15,16, 17 i 18 de maig. Per a tots aquells que no coneixeu la nostra ciutat us convidem a visitar-la, sobretot per la fira. Us agradarà molt perquè hi ha de tot, des d’atraccions per la canalla fins a barraques per a fer un bon àpat, sense oblidar els protagonistes: els cavalls.

N’hi ha de tota mena, i perquè no, també podem veure el nostre ruc, ja que s’han mig extingit. La canalla pot gaudir de una passejada damunt d’un Poni, que es un petit cavall i que els fa molta gràcia als nens i als pares.

Jo he fet una passejada per la fira i m’ha agradat molt veure aquells cavalls tan preciosos. Déu vulgui que no desapareguin del nostre entorn. Publico unes fotos perquè pugueu veure quina preciositat.

Salutacions per a tothom.

Miguel Ferrándiz

dijous, 15 de maig del 2008

CREAR UN ALTRE BLOC

Continuant amb les activitats intergeneracionals, el passat dia 7 ens varem reunir una altra vegades les persones participants al programa “La gent Gran surt a naveg@r. I tu per què no?” amb els alumnes de 4t. del col·legi Miquel Martí i Pol, “els Druides”, perquè a part de crear el bloc per compartir coneixements entorn de l’alimentació, que ja ho varem fer el 22 de febrer, ara la trobada ha estat per treballar plegats en la creació d’un altre bloc que serà on els nens i nenes publicaran les seves vivències.

Va ser una trobada molt divertida i amena en que tothom ens ho varem passar molt bé i els nenes estan encantats amb la gent gran i nosaltres amb ells.

Si voleu veure el bloc cliqueu aquí:

http://elsdruides.blogspot.com/

Ah, per cert, al finalitzar el treball ens van convidar a esmorzar.

dissabte, 3 de maig del 2008

La Semana Santa

Por la calle de la amargura va la Virgen preguntando si han visto pasar a su hijo, Jesús sacramentado, ya le ponen la corona, ya le clavan los tres clavos, ya le clavan la lanzada en su divino costado.

MIguel Ferrándiz. foto: Miguel Ferrándiz

divendres, 25 d’abril del 2008

...i arriba la primavera

Era un dia fred, l’aire de la muntanya entrava per la finestra que no ajustava prou bé. El foc a terra espurnejava mentre la Mariona s’escalfava i pensava en el seu marit que havia hagut d’anar a cercar el ramat ja que el temps amenaçava pluja. Era un dia de finals d’hivern d’aquells que sembla que el bon temps no arribarà mai, però la primavera ja quedava molt a prop. De sobte la Mariona va sentir un soroll que venia de fora, era un soroll que no va saber definir ben bé. Es va obrir la finestra de l’estança i la Mariona es va quedar bocabadada amb el que va veure. Els arbres que fins llavors estaven despullats, es vestien amb les seves millors fulles i flors i els ocells tornaven a cantar amb força i construïen els nius als arbres o als forats de les teulades. El sol que havia estat tapat pels núvols tornava a lluir amb tot el seu esplendor. Àdhuc el vent no era tan fred.

Només el seu pare estava capficat, pensava en aquella mula que anava coixa, en el vedell que no popava prou, en el sembrat que no medrava per falta de pluja. No tenia temps de contemplar les meravelles que esdevenien. Tenia massa problemes per resoldre.

La Mariona es va apropar al seu pare i li va dir:

-Que et passa pare què fas aquesta cara de prunes agres?Que no veus que els arbres floreixen i els ocells canten?, hauries d’estar content i pensar en les lliçons d’alegria i optimisme que ens dona un arbre, un ocell. Pensa que l’arbre semblava mort, però amb el bon temps a ressorgit més esplèndid que mai. I els ocells canten amb més força. Sé que tens molts problemes però no deixis que t’aclaparin i gaudeix de totes les meravelles que t’envolten. Gaudeix de la primavera .

Conclusió: No deixem que els problemes ens aclaparin i gaudim de totes les coses bones que passen al nostre entorn, siguem optimistes que la vida és meravellosa sobretot a la primavera.

Escrit per Cristina Bergués

Fotos d'Internet

dimecres, 9 d’abril del 2008

LA PRIMAVERA ENFERMA

La primavera. Que bonita estación, con sus campos verdes, las plantas en flor, los árboles germinando sus frutos, los pajarillos construyendo sus nidos para procrear. Podríamos decir de alguna manera que la naturaleza nace en primavera, en la siguiente estación, verano, llega a ser adulta y madura, llegando a la tercera edad en el Otoño, para luego en el invierno dormir y reponer fuerzas. Pero algo esta pasando, algo que se nos va de las manos, hace mas calor de lo normal en esta epoca del año, no llueve lo suficiente.
Si es cierto que la tierra ha tenido desastres naturales, cataclismos que han hecho cambiar el curso de la vida, ignoramos si estamos al principio de uno de ellos, se nos dice que estamos destruyendo la capa de ozono, y que esto es lo que afecta el ritmo normal, que las plantas florezcan antes de tiempo y que de alguna manera la primavera vaya perdiendo su encanto. Hagamos algo para que nuestros hijos y nietos puedan seguir disfrutando de la primavera.
Miguel Ferrandiz. fotos: Internet