...i arriba la primavera

Era un dia fred, l’aire de la muntanya entrava per la finestra que no ajustava prou bé. El foc a terra espurnejava mentre la Mariona s’escalfava i pensava en el seu marit que havia hagut d’anar a cercar el ramat ja que el temps amenaçava pluja. Era un dia de finals d’hivern d’aquells que sembla que el bon temps no arribarà mai, però la primavera ja quedava molt a prop. De sobte la Mariona va sentir un soroll que venia de fora, era un soroll que no va saber definir ben bé. Es va obrir la finestra de l’estança i la Mariona es va quedar bocabadada amb el que va veure. Els arbres que fins llavors estaven despullats, es vestien amb les seves millors fulles i flors i els ocells tornaven a cantar amb força i construïen els nius als arbres o als forats de les teulades. El sol que havia estat tapat pels núvols tornava a lluir amb tot el seu esplendor. Àdhuc el vent no era tan fred.

Només el seu pare estava capficat, pensava en aquella mula que anava coixa, en el vedell que no popava prou, en el sembrat que no medrava per falta de pluja. No tenia temps de contemplar les meravelles que esdevenien. Tenia massa problemes per resoldre.

La Mariona es va apropar al seu pare i li va dir:

-Que et passa pare què fas aquesta cara de prunes agres?Que no veus que els arbres floreixen i els ocells canten?, hauries d’estar content i pensar en les lliçons d’alegria i optimisme que ens dona un arbre, un ocell. Pensa que l’arbre semblava mort, però amb el bon temps a ressorgit més esplèndid que mai. I els ocells canten amb més força. Sé que tens molts problemes però no deixis que t’aclaparin i gaudeix de totes les meravelles que t’envolten. Gaudeix de la primavera .

Conclusió: No deixem que els problemes ens aclaparin i gaudim de totes les coses bones que passen al nostre entorn, siguem optimistes que la vida és meravellosa sobretot a la primavera.

Escrit per Cristina Bergués

Fotos d'Internet