L'altre dia estava parlant amb la meva neboda Xènia(foto), una noia molt assenyada, sobre l'origen de la paraula vacances. Ella que li agrada molt llegir i documentar-se, em va dir que venia del verb vaco/vacare que és un prèstec de l'hebreu, encara que no tothom està d'acord amb aquesta elimologia. Però té un punt de versemblança, ja que el nostre concepte de vacances en relació al treball, sí que és d'origen hebreu.
Ella molt posada en el tema en va continuar explicant que el principi jueu de descans del treball un dia cada setmana, el dia del Senyor i els altres dies assenyalats com a sants a la Bíblia, queda perfectament recollit en anglès amb l'expressió holy (sant) day (dia), que correspon al català "festa", "festivitat" i que dóna lloc a holyday que es correspon amb el català vacances.
La seva explicació em va picar tant la curiositat que no em vaig poder estar d'esbrinar més coses sobre les vacances. La propera vegada que parléssim volia ser jo la que portés la veu cantant.
El proper dia que ens varem trobar vaig ser jo qui va treure el tema a relluir. Tens raó, si bé és cert que es pot dubtar del origen hebreu de la paraula vacances no és menys cert que és indubtable l'origen hebreu del concepte. - Li vaig dir i vaig continuar-. La referència més antiga a les vacances tal i com avui les coneixem, l'he trobada a la legislació laboral de 1931 (abans de les 40 hores setmanals) que diu que els treballadors tindran dret al menys a 10 dies de vacances pagades.
Ella va escoltar amb molta atenció la meva explicació, però seguidament va continuar. Saps d'on venen les llargue vacances dels jutges, profes i estudiants? -I sense esperar resposta va seguir- Doncs des del "Fuero Juzgo" i "las Partidas", els camperols tenien dret a dos mesos de vacances judicials durant l'apogeu de les seves feines agrícoles, es a dir que no se'ls podia citar als tribunals durant aquest període, per la qual cosa els jutges varen decidir adjudicar-se aquests dos mesos de vacances, que més tard van ampliar a tres. Aquest dret dels camperols va caure en desús, que ja no el recull la llei de 1789, però si que el van mantenir els jutges. Els canònics i els capellans si apuntaren també. Al ser clergues la majoria dels professors això va afectar directament a l'ensenyament universitari i preuniversitari els quals estaven majoritàriament a les seves mans.
Un cop acabada l'explicació ens varem mirar i varem somriure tot recordant aquells camperols que amb els seus dos mesos de "vacances judicials" van ser el precedent de que avui en dia la meva neboda i jo fruïm de dos mesos de VACANCES!!!
Cristina Bergués
2 comentaris:
No trobo gaire adient la votacio ,sobre el tema de vacances i em sab greu ,dons penso que es tenia que parlar de les nostres vacances, no de la paraula vacances.Esta molt ben esplicada pero no es una lliço universitaria crec que algu ens tenia que esplicar el per que de tot plegat.
Molt interessant.
A mi particularment m’ha interessat molt més que el tema de la destinació de vacances. He après i això m’agrada. Moltes gràcies
Publica un comentari a l'entrada