¿Que senti cuando decidi jubilarme?

Cuando me jubilé fué un momento muy emotivo para mí,por un lado dejaba 44años de mi vida dedicado a la empresa donde empecé de aprendiz,por otro lado la alegría de poder dedicarle más tiempo a mi familia,y poder hacer otras cosas que por mi trabajo no pude hacer.Antes de jubilarme pensaba que iba a hacer después y un poco lo planifiqué.Haría deporte que siempre me gustó,y dedicaría parte de mi tiempo libre a formentar la amistad con todos mis amigos,además desde hace 17 años colaboro con una asociación que hacemos enseñanza a usuarios físicos y enfermos de larga duración. Gabriel Artés

Que vaig sentir quan vaig decidir jubilar-me?

La paraula jubilar ve del llatí “jubilare” que vol dir alegria . I això és el que em va produir a mi. No us penseu que aquesta alegria va ser perquè deixava de treballar, tot al contrari, ja que durant els més de trenta anys que vaig exercit la meva professió vaig gaudir molt fent la meva feina, procurant fer-la de la millor manera que podia i sabia. I per això em sentia contenta i satisfeta. I perquè encara que em jubilés la meva vida no s’acabava, perquè tenia molts projectes per fer que havia deixat de banda per diverses circumstàncies. Considero que tots aquells anys varen ser una etapa de la meva vida, i ara n’estic vivint una altra en la que també en sento feliç fent coses que m’agraden i encara me’n queden moltes per fer. Crec que l’única cosa que ens jubila de veritat és una greu malaltia i per descomptat la mort. Cristina Bergués