dijous, 15 de gener del 2009

Dia de Reis

I tu, per què no has escrit la carta als Reis?, li va preguntar la mare a la Laia. Ella molt decidida li va dir que no valia la pena ja que cada any li portaven el mateix: galetes, caramels i alguna peça de roba però res del que ella demanava. A ella li agradava una nina que havia vist anunciada a la tele. Una nina que camina, plora, fa pipi i diu papa i mama. Aquella nit la Laia se'n va anar a dormir sense cap il·lusió. Quan es va despertar es va adonar de que hi havia una capsa molt gran als peus del llit i al obrir-la, va veure que la nina que ella volia estava dins. La seva alegria va ser immensa. Del que no es va adonar la Laia és de que la seva mare no duia aquell anell tan bonic que havia heretat de la seva àvia.

Cristina Bergués

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Cristina: muy interesante esto del anillo de la madre que lu tubo que mal bender para hacer contenta a su hija; yo creo que si la tele no hiciera tanta propaganda de las cosas igual hirianos mejor pero claro estamos etre la oferta y la demanda y yo personalmente creo es un herror un saludo de luis

Coordinadoras ha dit...

Cristina, me alegro de vuestra participación.
Estoy intentanto imprimir los microcuentos que habéis publicado y parece que el blog tiene algo que no deja hacerlo ¿podéis probar vosotros, a ver que pasa?
Un abrazo,
María Victoria

navegantsdebarbera ha dit...

María Victoria, he intentado de imprimir los microcuentos y si que me ha dejado, lo que pasa que en la primera página solamente sale la parte lateral derecha y después salen los microcuentos.
Un abrazo
Cristina