dijous, 3 de juny del 2010

Que vaig sentir quan vaig decidir jubilar-me?

La paraula jubilar ve del llatí “jubilare” que vol dir alegria . I això és el que em va produir a mi. No us penseu que aquesta alegria va ser perquè deixava de treballar, tot al contrari, ja que durant els més de trenta anys que vaig exercit la meva professió vaig gaudir molt fent la meva feina, procurant fer-la de la millor manera que podia i sabia. I per això em sentia contenta i satisfeta. I perquè encara que em jubilés la meva vida no s’acabava, perquè tenia molts projectes per fer que havia deixat de banda per diverses circumstàncies. Considero que tots aquells anys varen ser una etapa de la meva vida, i ara n’estic vivint una altra en la que també en sento feliç fent coses que m’agraden i encara me’n queden moltes per fer. Crec que l’única cosa que ens jubila de veritat és una greu malaltia i per descomptat la mort. Cristina Bergués

2 comentaris:

Coordinadoras ha dit...

Cristina, ¡Qué alegría! ¡Otra vez particpando!.
Gracias, esta vez el tema del concurso es muy importante para mi. Con tu aportación y la de los demás compañeros me ayudáis a hacer este camino alegre y extraño a la vez.
¿Podrás, podréis venir a comer o a la Trobada de este viernes?

Anònim ha dit...

Totalment d'acord Cristina. S'han de viure totes les etapes de la vida amb alegria, gaudint de les diferents experiències que es van presentant. La jubilació és una etapa plena d'oportunitats que espero algun dia poder viure intensament.

Salut!