Història d’un projecte
Fa més de dos anys que un bon nombre de persones grans de Barberà estem participant en el projecte La gent Gran surt a naveg@r, I tu per què no?, en el qual ens estem familiaritzant en la navegació per Internet i en el maneig dels ordinadors. Aquest projecte forma part del Programa Municipal per a
El Quim i
S’acosta el dia de Nadal i
El Joaquín, l’avi, va venir fa molts anys d’un poblet d’Almeria. Li agrada cantar cançons antigues i recordar com jugaven al carrer quan ell era petit perquè no hi havia cotxes.
-Vaaaaaaaaaaaaaaaaa, àvia –diu el Quim, una mica avorrit de tant jugar a la consola- cantem una nadala una estoneta...
-Quina? –diu l’àvia- El fum, fum, fum; el desembre congelat; el dimoni escuat...?
-A mi, la que m’agrada molt, és el Rabadà.
I l’àvia, engrescada, comença a cantar:
-Noooooooooooo –crida el Quim- si aquestes ja les sé...són d’ara! Al cole les cantem!
L’àvia somriu
-I, per què a moltes botigues –interromp
-Yo te voy a cantar una que no és en inglés! –diu l’avi.
-Y después de cantar pedíamos el aguinaldo –explica l’avi.
-Però, que vol dir aguinaldo? –pregunta el Quim estranyat.
-Los chicos y las chicas, en pandillas, cantábamos por las casas y, después, la gente nos daba unos céntimo,. unas almendras...y nosotros, tan contentos, cantando y cantando de casa en casa... ¡Y eso era el aguinaldo,hijo! –diu l’avi Joaquín.
-Doncs, no sé si ho he entès! –diu per sota el nas el Quim
L’avi tanca els ulls i recorda, una mica entristit.
-No había luces en las calles y los escaparates de las tiendas no eran como los de ahora...no había bullicio de gente por las calles.
-És veritat –recorda l’àvia-.Però, i la calidesa de la família? Estàvem tots junts a la voreta del foc i de l’estufa de llenya. Cantant i rient...El Nadal té aquests colors també!!
-Si, sí...¡¡En nuestra família éramos hasta 25 en la mesa!!-diu l'avi
-I també fèieu el pessebre com nosaltres? -continua
-Oh i tant! –diu l’àvia-. Però no et pensis, no hi havia ni una figureta, no ens ho podíem pas permetre.
-Nooooooooooo!! –el Quim no entén res-. I com ho fèieu? No podíeu anar a comprar-les a la fira de Santa Llúcia, a Barcelona, com fem nosaltres? Ni comprar boletes de vidre i de purpurina, d’aquelles totes finetes?
-No, però anàvem al bosc i collíem arboç i molsa, i de tot...-continua amb veu dolça-. Feia molt de fred, no era com ara. Se’ns glaçava la punta dels dits, i tot el que tocaves era gelat. El pessebre era senzill, però molt bonic. Fèiem camins amb pedretes petites i utilitzàvem tot el que podíem per decorar-lo i també per decorar la casa: pinyes, ceps...
-Es clar, reciclàveu !! –diu
-Sí, però llavors no em dèiem així. En realitat no podíem comprar res i tampoc no hi havia tantes coses com ara. Però la felicitat d’anar amb el pare al bosc, d’anar amb els germans junts... el fred a la punta del nas...
La veu del Quim la fa tornar al present:
-Y pan... hay que comer un poco de pan...
-Quin rotllo...- rondina el Quim, baixet.
-Ai, senyor! –recorda l’àvia-. Nosaltres de petits només podíem menjar xocolata per Nadal.
-Síííí? –els nens se la miren amb uns ulls com a plats.
-I no us penseu que la xocolata era com ara. La feia el pare, res de comprar-la...
-I de què la feia? –demanen el Quim i
-De garrofes... –Afegeix l’àvia.
-Quèèè...?? –diuen alhora.
Joaquín, dibuixa’ls una garrofa, que aquesta canalla d’ara no coneix res –diu l’àvia.
-Bueno, nada, nada, Montserrat... Pues yo no entiendo de ordenadores y suerte del Quim que me explica... Cada tiempo sus cosas...jaaa, jaaa...
-Tens raó, Joaquín –reconeix l’àvia-. I, sabeu quin era el menjar més i més especial?
-Noooo! –diuen els nens encuriosits.
-¡¡El pollo, niños, el pollo!!
-El pollastre? –tots dos nens es miren
-Sí –continua l’àvia- de pollastre, només en menjàvem per Nadal i per
-I no feies el brou de Nadal, com fas ara?-pregunta
-Es clar que sí. Primer menjàvem el brou, i després el pollastre.
-I menjàveu llagostins i gambes, el dia de Sant Esteve? –continua demanant
-El dia de Sant Esteve fèiem els canalons amb la carn del brou. Ens agradava molt ajudar la mare a fer-los. Eren molt entretinguts de fer. I la casa feia unes oloretes de menjar tant bones!!!
L’àvia Montserrat posa una carona... que sembla que estigui olorant, en aquells moments, els canalons.
-¡Ahora me acuerdo de otro olor maravilloso –afegeix l’avi- otro olor de Reyes Magos! Cuando tenía ya diez años me regalaron mi primera caja de colores y un plumier. Era tan feliz, recuerdo que no paraba de oler esos colores de madera tan bonitos... ¡Era la envidia del colegio!
- I el Pare Noel? –diu el Quim-. Què et portava?
-Mira este –diu l’avi somrient-. Papá Noel regalaba en otros paises ... Aquí venían los Reyes y nos dejaban los regalos en calcetines.
-Però... ja hi cabia tot? –pregunta el Quim preucupat.
Els avis es miren i esclafen a riure.
-Síííí, de sobres!!
-A mi un any em van portar una nina de cartró molt bonica i no hi cabia –afegeix l’àvia, perquè ja veu que en Quim no comprèn que abans els nens no tenien la quantitat de regals que tenen ara-. Hi jugava tant i tant amb la meva nina, que vaig decidir rentar-la una mica, i sabeu què li va passar?
-Que va quedar ben neta!! –s’afanya a explicar el Quim.
-No. Es va desfer del tot –riu l’àvia- el cartró no es pot mullar, Quim, fes la prova amb un paper!
L’àvia tota excitada, continua recordant aquells temps...
-També cagàvem el tió. El tió portava els torrons, algun caramel i poca cosa més!!! I els nens dèiem a la família el verset de Nadal.
- Nens, s’està fent molt tard i encara no hem obert les caixes per guarnir la casa..-diu l’àvia-.Apa!!! Quan arribaran els pares de treballar, els hem de donar una sorpresa i deixar-ho tot ben bonic! Que aquesta nit és nit de...
-NADAAAAL!
-Síííí i després cantarem les nadales!!! –diuen emocionats els nens.
-Hem de practicar!!! –proposa el Quim.
-I l’avi ens ha d’ajudar a fer la simbomba com l’any passat!!! –demana
-I jo em faré unes maraques d’arròs! –suggereix el Quim.
I tots es posen a cantar tot arreglant la casa.
Varias imágenes de Aceuchal (Badajoz), MI PUEBLO, tales como la banda de tambores y trompetas, la torre de la iglesia, la antigua panera y actual biblioteca, el ajero y un grupo de ciudadanos.
Hola amigos;
A quien pueda interesar;
Si te gusta cantar en grupo ¡ no te lo pienses ! dirigete a nosotros, somos un grupo de personas que hemos formado una coral y nos reunimos un dia a la semana para ensayar y al mismo tiempo pasar un rato agradable, olvidando así un poco los quehaceres cotidianos, no hace falta experiencia, aqui te enseñaremos y si te decides verás como te enganchas.
TE ESPERAMOS, te lo pasarás bien.
Dirigirse al Casal de Can Gorgs / Ronda de Catalunya nº 85 /Barbera del valles, o al
telefono, 93-729-23-30 de Mguel Ferrandiz
No sé como empezar mi artículo, ya que soy un nuevo colaborador, pero como todas las cosas tienen un principio y un final os diré que me llamo Luís y soy un jubilado de Barberà del Vallès, y me dió por aprender a cocinar, entonces me apunté a un curso de cocina que hacemos los martes de siete a nueve en Ca n'Amiguet, en el qual nuestra profesora nos enseña a cocinar platos caseros que se necesitan para el uso diario de una casa.
La verdad es que me siento muy feliz haciendo este trabajo, porqué cada martes aprendo una cosa nueva.
Yo animo a muchos amigos a participar en este hacer porqué creo es muy interesante ya que tenemos una excelente profesora.
Cada dimecres de les
Dins de les noves tecnologies i trobem
A Barberà hi ha tres casals: El Casal de Can Gorgs, el Casal de Gent Gran Centre i el Casal de Gent Gran del Centre Cívic de Ca n'Amiguet.
