dimecres, 26 de març del 2008

Semana Santa en Aceuchal

En Aceuchal que es un bonito pueblo extremeño. Hay una Semana Santa muy significativa para todos los PIPORROS que es como nos llaman a los habitantes de este pueblo. Aquí os muestro una de sus procesiones mas emblematicas, que es cuando la Madre se encuentra con su hijo. María Gutiérrez. foto: Internet ,

dimecres, 5 de març del 2008

PARA UN ESPOSO EJEMPLAR

Cuando es tan dificil encontrar un destello de sinceridad y entrega es la presencia de un hombre honesto el que yo conoci,con dieciseis años.Han pasado los años, y sigue diciéndome que me quiere.
Ese amor dió su fruto,tres hijas maravillosas y tres nietos que son nuetra alegria,por eso hemos luchado,por hacer de nuestra familia una piña.
Gracias cariño,por haberme dado tanto ahora en el otoño de nuetra vida,te dedicas a hacer cosas que antes no podias,ser voluntario ayudar a los demas,te ha engrandecido todavia más a mis ojos,soy una adicta a ti,te quiero y espero terminar mis dias a tu lado. Gracias por haberme prestado tu hombro cuando lo he necesitado .
Con cariño tu esposa
Carmen Fernández

diumenge, 2 de març del 2008

TREBALLEM PLEGATS ? ACTIVITATS INTERGENERACIONALS

Per tercer any consecutiu, la Regidoria de Gent Gran i la Regidoria d’Educació, han iniciat conjuntament les activitats de relació intergeneracional entre persones grans i l’alumnat de les escoles de la ciutat.

Els darrers dos anys, les persones participants al programa “La Gent Gran surt a naveg@r. I tu per què no?” hem treballat amb els nens i les nenes de les escoles de Barberà i hem utilitzat les noves tecnologies com un dels vehicles de la comunicació. Enguany també ho farem amb els “Druides” del col·legi Miquel Martí i Pol, alumnes de 4t de primària, amb els quals, treballarem en la creació d’un bloc que ens permetrà compartir coneixements entorn d’un centre d’interès concret: l’alimentació.

El 22 de febrer ens varem reunir tots per crear aquest bloc.

Si voleu fer una ullada al bloc podeu clicar aquí.

http://lagentgransurtanavegar.blogspot.com/

Atès que l’ objectiu és promoure que aquestes relacions s’estenguin al màxim d’activitats del Programa Municipal per a la Gent Gran, també s’ha iniciat classes compartides d’activitat física entre grans i petits. Durant el mes de febrer i fins al mes de maig es faran classes conjuntes amb l’alumnat de Cicle mitjà dels CEIP Can Serra, del CEIP Pablo Picasso i del CEIP Elisa Badia.

En aquestes trobades s’ ensenya el que es fa, dia a dia, a les classes de Gent Gran, perquè, no només es fa exercici físic, sinó que juguem i ens ho passen d’allò més bé. Els grans tornarem la visita i anirem a les escoles, on els nens i les nenes, tindran l’oportunitat de mostrar i compartir tot allò que fan durant les seves classes d’educació física.

dijous, 14 de febrer del 2008

Carta de amor a Cataluña

A mi estimada Cataluña que me dió todo lo que tengo. Soy un emigrante andaluz y me acogiste en tus brazos y me diste todo lo que yo necesitaba, paz y cariño y esto fue lo que recibí y con agrado por que lo deseaba, ya que con mi padre no teniamos buena armonia, Llegué a esta tierra y me dió trabajo y como no el amor de mi vida, mi Anna con la cual nos unimos en matrimonio y tuvimos tres hijos: Maria del Mar , Cristina y, Lluís. Luego llegaron los tres nietos: Pol, Ainhoa y Alex, ah, y otro que viene de camino. Por esto y muchas cosas más te doy las gracias Cataluña, porqué es de bien nacido ser agradecido; "t' estimo y sempre t' estimaré" ya que hiciste un bien por mi y por mi familia. Cuando llegué a esta tierra era muy joven y aprendí muchas cosas de ti y naturalmente con las personas que me enseñaron tantas cosas, que me formé como persona y con pensamiento catalán. Hoy escribo en castellano pero el año que viene lo escribiré en catalán como debe ser; una vez más gracias Cataluña.
T'estimo
Luís
Escrito por Luís Iglesias

dimecres, 13 de febrer del 2008

CARTAS DE AMOR

42º ANIVERSARIO

HOLA GREGORIO: MAÑANA DIA 4 DE FEBRERO, A LAS 5 DE LA TARDE HARÁN 42 AÑOS QUE NOS CASAMOS . PARECE MENTIRA ¿VERDAD? PUES AUNQUE NO LO CREAS YO TE SIGO QUERIENDO IGUAL O MÁS SI ES QUE ESTO PUEDE SER, AUN A COSTA DE SER TAN DIFERENTES COMO SOMOS Y AUNQUE TODO EL TIEMPO NOS LO PASEMOS DISCUTIENDO, PERO YO NO CONCIBO MI VIDA SIN ESTAR A TU LADO.

AUN RECUERDO EL PRIMER BESO QUE ME DISTE, EN LA CALLEJA DE SAN ANDRES Y LA PRIMERA VEZ QUE FUIMOS JUNTOS AL CINE, Y EL PRIMER DIA DE LA VIRGEN QUE PASAMOS JUNTOS, PRIMERO ENSEÑÁNDOTE A BAILAR Y EL PISOTON QUE ME DISTE. TAMBIÉN RECUERDO QUE HABÍA ESTRENADO YO UNOS ZAPATOS ROJOS CON DOS TIRAS Y TE LLEVASTE LA UÑA DE MI DEDO GORDO DEL PIE DERECHO, ESTABA LA PISTA DONDE HOY ESTÁN LOS COLEGIOS DE ENFRENTE DEL CUARTEL Y TANTAS Y TANTAS COSAS QUE NO SE PUEDEN PONER EN UN TROZO DE PAPEL.

DESPUÉS VINO LA MILI Y NO QUIERO NI ACORDARME DE LOS 16 MESES QUE PASÉ SIN VERTE, QUITANDO EL PEQUEÑO PARENTESIS DE LOS 15 DIAS QUE VINISTE CON PERMISO Y EL BESO QUE NOS DIMOS CUANDO TANTO TU MADRE COMO MI ABUELA NOS DEJARON UN POQUITO A SOLAS CUANDO LLEGÓ LA HORA DE IRTE ESA NOCHE.

CUANDO TE LICENCIARON PASAMOS UNOS AÑOS MUY DIVERTIDOS CON NUESTROS AMIGOS UNAS VECES CON UNOS Y OTRAS CON OTROS, TAMBIÉN PUSISTE LA BARBERÍA EN CASA Y ASÍ PASARON UNOS AÑOS, PERO AUNQUE NO TE IBA TAN MAL EL TRABAJO NO TE DECIDÍAS A PADIRME QUE NOS CASARAMOS, HASTA QUE EL DIA DE NOCHE BUENA DEL AÑO 1966 CUANDO SALIMOS DE MISA DEL GALLO YO TE DIJE QUE SI ELDÍA DE PASCUA NO VENÍA TU MADRE A PEDIRME NO HACIA FALTA QUE VOLVIERAS TU MAS.

POR FIN LLEGO EL DÍA DE NUESTRA BODA Y FUE EL DIA MAS FELIZ DE MI VIDA HASTA QUE FUERON NACIENDO NUESTROS HIJOS, PRIMERO MARI-LOLI, DESPUES MARI -ROSI Y DESPUÉS YA CUANDO YA ESTABAMOS EN CATALUÑA VINO JOSE Y AUNQUE AL PRINCIPIO LAS COSAS NO NOS FUERON MUY BIEN, AL FINAL SE ARREGLARON Y GRACIAS A ESO HOY DISFRUTAMOS DEL BIENESTAR QUE TENEMOS TANTO PARA NUESTROS HIJOS COMO PARA NOSOTROS

POR TODO LO QUE HAS TRABAJADO, HEMOS LUCHADO, SUFRIDO Y LO BUENO QUE HAS SIDO PARA TODOS NOSOTROS.

ES POR ESO QUE TE ESCRIBO ESTA MISIVA Y DECIRTE QUE NO CONCIBO LA IDEA DE NO ESTAR A TU LADO.

CON TODO MI AMOR.

MARY

CARTA ESCRITA POR MARIA GUTIERREZ