FELIÇ ANY 2012

todos los blogueros

FELICITACIÓ

Els Gran Naveg@ants de Barberà desitgem a tothom unes bones festes de Nadal i Any Nou.

Trobada Intercultural

Hola amigos, hoy hablaremos sobre la "Trobada Intercultural" llevada a cabo en el colegio CEIP Can Llobet. Se pronunció una conferencia sobre Argentina y sus costumbres. Para mi fue bastante interesante ya que he tenido la suerte de viajar a ese lindo país. Esta charla se basa sobre los primeros pobladores y está claro que nosotros fuimos a aquel país y les cambiamos su forma de vida. Ellos estaban acostumbrados a vivir de una manera muy distinta a la nuestra según entendí yo. Acostumbrados a vivir en cabañas, cuando el gobierno les montó casas con todas sus comodidades lo primero que se le ocurrió fue hacer en medio del comedor círculo para montar el fuego. Yo esto lo considero normal si tienes unas costumbres es difícil de perderlas. Las costumbres de vida en la Patagonia, que allí para vivir se necesita tanto terreno y es tan seco que el pasto solo sirve para las ovejas aun que en otros lugares tienen tanta agua este lugar es bastante desértico. Amigos creo que fue una buena acogida, pasé un buen rato escuchando a este señor que nos dio la conferencia. Después nos dieron un mate con toda la explicación de como se hace el mate y como se toma, ah y unas tortas fritas. Os doy la receta de las tortas por si a alguno le interesa: 4 tazas de harina común, una taza de mantequilla, tres cuartos cucharadita de sal, un huevo batido, 2 o 3 cucharaditas de agua. Hacemos una masa, hacemos las tortititas y las freímos y después ponemos un poco de azúcar por encima y buen provecho.

LUÍS IGLESIAS

Conferència: "Dones migrades i mites de gènere"

Hoy quiero deciros que el dia 23 de octubre en el colegio Miquel Marti i Pol tuvimos una conferéncia a cargo de la Sra. Mary Nash sobre "Dones migrades i mites de gènere" , al cual yo asistí. Yo era el único hombre y la verdad es que me encontré un poco cortado, pero según fue avanzando la conferencia me sentía más a gusto. La señora Nash disertó sobre la mujer y su papel en la sociedad. Indiscutiblemente en este aspecto se ha avanzado bastante, y claro está esto también iba dirigido a las mujeres que vienen de otros paises. Yo creo que con el trabajo que les cuesta llegar hasta aquí les tendríamos que ayudar un poco más. Se habló bastante sobre el ataque que cada día padece la mujer que es maltratada, nosé si por celos, las drogas y como no el alcohol. Yo creo que esto siempre ha pasado pero no había tanta información como tenemos hoy, ya que disponemos de muchos y variados medios: radio, televisión, revistas del corazón... La verdad es que la conferencia estuvo muy bien, un 10 para la Sra Mary Nash.

LUIS IGLESIAS

Mercat Medieval

Hola amics. Aquest Cáp. de setmana dia 14 i 15 s'ha fet a Barberà del Vallès

al desè Mercat Medieval,; Lloc: la plaça de l’església romànica del poble. Hem gaudit d’aquesta trobada i em pogut veure els oficis que hem perdut, com el manyà, escalfant les barres de ferro i fent flors amb elles, també hem pogut veure com treballaven el fang, fent càntis, safates i gerres, també hem vist el torné treballant la fusta, tots aquestos treballs eren fets a mà, només tenien aquelles belles màquines que es feien rodà amb el peu o la mà. També podies comprar embotits, mel, formatges, pa artesà i una mica de pastisseria fetes amb la recepta de la àvia, tot molt bo. La canalla va poder fe una passejada al damunt dels petits rucs, i jugar a uns jocs que van posar, per que deixessin als pares tranquils. També van poder veure animals com gallines, vaques i un xai. Hem passat dos dies mol agradables, podeu veure en aquestes fotos el que us he dit. Miguel

L'EVOLUCIÓ DEL NOSTRE NADAL

Història d’un projecte

Fa més de dos anys que un bon nombre de persones grans de Barberà estem participant en el projecte La gent Gran surt a naveg@r, I tu per què no?, en el qual ens estem familiaritzant en la navegació per Internet i en el maneig dels ordinadors. Aquest projecte forma part del Programa Municipal per a la Gent Gran de l’Ajuntament de Barberà, amb la col·laboració de la regidoria de Gent Gran i la de Educació. Com que ens agrada explicar coses, varem contar moltes històries i anècdotes de com es vivia abans. D’aquesta experiència en va sorgir una idea, calia buscar un fil conductor que ens permetés fer arribar aquestes experiències als nens i nenes. Així va néixer el conte viatger, una proposta de relació intergeneracional que posava en contacte a petits i grans amb un objectiu comú; l’elaboració d’un conte. Aquest conte amb la idea de El Nadal amb els cinc sentits, pretenia recollir els records de com eren abans i com són ara les festes de Nadal. Què es menjava abans i ara?, quines cançons es cantava? Feien el pessebre els nostres avis? Com era? Un munt de preguntes i una estona per compartir-les plegats. El resultat de tota aquesta feina és el conte, una mica resumit, que tot seguit us narrarem, en el qual els personatges ens expliquen totes les experiències recollides en aquestes trobades intergeneracionals. Una història que reflecteix les aportacions de tothom. Esperem que sigui del vostre grat, per nosaltres va estar una experiència molt enriquidora, que ens ha permès aprendre i comprendre que el món que ens envolta no sempre ha estat igual i que la gent gran podem explicar als menuts moltes coses que els ajudaran a créixer i fer-se grans.

DE QUIN COLOR ERA EL NADAL QUAN ERES PETITA?

La Clara és una nena de nou anys, alegre i riallera. La Clara sembla més gran, potser és la seva manera de ser- sempre preguntant, sempre volent saber més. La Montserrat i el Joaquín són els avis de la Clara. I el Quim, el seu germà petit, que té set anys. El que més li agrada és veure els dibuixos de la tele i jugar amb la consola -això sí, quan ja ha fet els deures.

El Quim i la Clara passen moltes estones amb els seus avis perquè els pares treballen tot el dia. Tenen la sort de viure tots plegats.

S’acosta el dia de Nadal i la Clara i el Quim preparen els guarniments de la casa amb els avis. Són dies molt bonics. Allò que més agrada a la Clara és sentir l’àvia quan comença a parlar de quan era petita...En aquells moments màgics tot es belluga al seu voltant i es transporten en una màquina del temps molt i molt especial!!!

El Joaquín, l’avi, va venir fa molts anys d’un poblet d’Almeria. Li agrada cantar cançons antigues i recordar com jugaven al carrer quan ell era petit perquè no hi havia cotxes.

La Montserrat, l’àvia, és de Barberà de tota la vida. Els seus pares, però, eren de Lleida: les pomes, els préssecs... La Clara, quan sent aquestes coses, s’escarrassa a olorar una poma,una pera...però sembla que no hi ha manera: què els deu haver passat a les pomes, àvia?

-Vaaaaaaaaaaaaaaaaa, àvia –diu el Quim, una mica avorrit de tant jugar a la consola- cantem una nadala una estoneta...

-Quina? –diu l’àvia- El fum, fum, fum; el desembre congelat; el dimoni escuat...?

-A mi, la que m’agrada molt, és el Rabadà.

I l’àvia, engrescada, comença a cantar: A Betlem me’n vull anar...

-Noooooooooooo –crida el Quim- si aquestes ja les sé...són d’ara! Al cole les cantem!

L’àvia somriu -Que noooooo...que ja les cantàvem abans! Són cançons molt antigues! Les cantàvem després de dinar, el dia de Nadal, quan venien a casa els tiets i...

-I, per què a moltes botigues –interromp la Clara- se sent una veu tota rara que diu: i wanna wish you a merry christmas!!!

-Yo te voy a cantar una que no és en inglés! –diu l’avi. La virgen està lavando...

-Y después de cantar pedíamos el aguinaldo –explica l’avi.

-Però, que vol dir aguinaldo? –pregunta el Quim estranyat.

-Los chicos y las chicas, en pandillas, cantábamos por las casas y, después, la gente nos daba unos céntimo,. unas almendras...y nosotros, tan contentos, cantando y cantando de casa en casa... ¡Y eso era el aguinaldo,hijo! –diu l’avi Joaquín.

-Doncs, no sé si ho he entès! –diu per sota el nas el Quim

La Clara, que sembla que està als núvols, de cop, pregunta; -Quin és el color del Nadal, avi?

L’avi tanca els ulls i recorda, una mica entristit.

-No había luces en las calles y los escaparates de las tiendas no eran como los de ahora...no había bullicio de gente por las calles.

-És veritat –recorda l’àvia-.Però, i la calidesa de la família? Estàvem tots junts a la voreta del foc i de l’estufa de llenya. Cantant i rient...El Nadal té aquests colors també!!

-Si, sí...¡¡En nuestra família éramos hasta 25 en la mesa!!-diu l'avi

-I també fèieu el pessebre com nosaltres? -continua la Clara

-Oh i tant! –diu l’àvia-. Però no et pensis, no hi havia ni una figureta, no ens ho podíem pas permetre.

-Nooooooooooo!! –el Quim no entén res-. I com ho fèieu? No podíeu anar a comprar-les a la fira de Santa Llúcia, a Barcelona, com fem nosaltres? Ni comprar boletes de vidre i de purpurina, d’aquelles totes finetes?

-No, però anàvem al bosc i collíem arboç i molsa, i de tot...-continua amb veu dolça-. Feia molt de fred, no era com ara. Se’ns glaçava la punta dels dits, i tot el que tocaves era gelat. El pessebre era senzill, però molt bonic. Fèiem camins amb pedretes petites i utilitzàvem tot el que podíem per decorar-lo i també per decorar la casa: pinyes, ceps...

-Es clar, reciclàveu !! –diu la Clara.

-Sí, però llavors no em dèiem així. En realitat no podíem comprar res i tampoc no hi havia tantes coses com ara. Però la felicitat d’anar amb el pare al bosc, d’anar amb els germans junts... el fred a la punta del nas...

La veu del Quim la fa tornar al present: _Què podem berenar, àvia? De tant parlar m’està agafant una gana... vull xocolata!

-Y pan... hay que comer un poco de pan...

-Quin rotllo...- rondina el Quim, baixet.

-Ai, senyor! –recorda l’àvia-. Nosaltres de petits només podíem menjar xocolata per Nadal.

-Síííí? –els nens se la miren amb uns ulls com a plats.

-I no us penseu que la xocolata era com ara. La feia el pare, res de comprar-la...

-I de què la feia? –demanen el Quim i la Clara.

-De garrofes... –Afegeix l’àvia.

-Quèèè...?? –diuen alhora.

Joaquín, dibuixa’ls una garrofa, que aquesta canalla d’ara no coneix res –diu l’àvia.

-Bueno, nada, nada, Montserrat... Pues yo no entiendo de ordenadores y suerte del Quim que me explica... Cada tiempo sus cosas...jaaa, jaaa...

-Tens raó, Joaquín –reconeix l’àvia-. I, sabeu quin era el menjar més i més especial?

-Noooo! –diuen els nens encuriosits.

-¡¡El pollo, niños, el pollo!!

-El pollastre? –tots dos nens es miren

-Sí –continua l’àvia- de pollastre, només en menjàvem per Nadal i per la Festa Major!!

-I no feies el brou de Nadal, com fas ara?-pregunta la Clara.

-Es clar que sí. Primer menjàvem el brou, i després el pollastre.

-I menjàveu llagostins i gambes, el dia de Sant Esteve? –continua demanant la Clara.

-El dia de Sant Esteve fèiem els canalons amb la carn del brou. Ens agradava molt ajudar la mare a fer-los. Eren molt entretinguts de fer. I la casa feia unes oloretes de menjar tant bones!!!

L’àvia Montserrat posa una carona... que sembla que estigui olorant, en aquells moments, els canalons.

-¡Ahora me acuerdo de otro olor maravilloso –afegeix l’avi- otro olor de Reyes Magos! Cuando tenía ya diez años me regalaron mi primera caja de colores y un plumier. Era tan feliz, recuerdo que no paraba de oler esos colores de madera tan bonitos... ¡Era la envidia del colegio!

- I el Pare Noel? –diu el Quim-. Què et portava?

-Mira este –diu l’avi somrient-. Papá Noel regalaba en otros paises ... Aquí venían los Reyes y nos dejaban los regalos en calcetines.

-Però... ja hi cabia tot? –pregunta el Quim preucupat.

Els avis es miren i esclafen a riure.

-Síííí, de sobres!!

-A mi un any em van portar una nina de cartró molt bonica i no hi cabia –afegeix l’àvia, perquè ja veu que en Quim no comprèn que abans els nens no tenien la quantitat de regals que tenen ara-. Hi jugava tant i tant amb la meva nina, que vaig decidir rentar-la una mica, i sabeu què li va passar?

-Que va quedar ben neta!! –s’afanya a explicar el Quim.

-No. Es va desfer del tot –riu l’àvia- el cartró no es pot mullar, Quim, fes la prova amb un paper!

L’àvia tota excitada, continua recordant aquells temps...

-També cagàvem el tió. El tió portava els torrons, algun caramel i poca cosa més!!! I els nens dèiem a la família el verset de Nadal.

- Nens, s’està fent molt tard i encara no hem obert les caixes per guarnir la casa..-diu l’àvia-.Apa!!! Quan arribaran els pares de treballar, els hem de donar una sorpresa i deixar-ho tot ben bonic! Que aquesta nit és nit de...

-NADAAAAL!

-Síííí i després cantarem les nadales!!! –diuen emocionats els nens.

-Hem de practicar!!! –proposa el Quim.

-I l’avi ens ha d’ajudar a fer la simbomba com l’any passat!!! –demana la Clara.

-I jo em faré unes maraques d’arròs! –suggereix el Quim.

I tots es posen a cantar tot arreglant la casa. El vint-i-cinc de desembre...

Feliz Navidad os desea de todo corazón Luís Iglesias

Hola amigos y compañeros, os deseo paseis unas felices fiestas en compañia de toda vuestra familia,digo así por que cada familia ve la Navidad de diferente manera, cada uno tiene sus creencias y yo creo en el respeto mutuo de cada persona. Pero desde esta página os doy mi bendición y os deseo feliz Navidad y que el Papá Noel o los Reyes Magos o el tió os traigan muchos regalos. En mi casa vivimos la Navidad. La Noche Buena lo celebramos todos en familia, nos comemos unas migas de pastor con uvas, como hacían antiguamente los pastores, bien porqué mi abuelo materno era pastor de ovejas y se pasaba largas temporadas en el monte mientras mi abuela cardaba e hilaba la lana , esto es un recuerdo de mi infancia. Ahora que escribo esto me viene a la mente el trabajo que tenía mi abuela, que tenía cinco hembras y cuatro barones y mucho trabajo, me place contar esto por que lo he vivido dentro de la miseria que habia por aquellos días, ahora todo es diferente sólo pensamos en los regalos, yo creo que todos estos anuncios que hacen por la tele tenían que estar terminante prohibidos, bueno este es mi pensar. Ya he contado una historia de mi vida y gracias por que estoy aquí junto a vosotros amigos míos, os deseo toda la felicidad y que lo paseis muy bien junto a vuestras familias, os mando una postal que he hecho yo con todo mi amor para todas las personas. Gracias y feliz Navidad.

Mi pueblo

Varias imágenes de Aceuchal (Badajoz), MI PUEBLO, tales como la banda de tambores y trompetas, la torre de la iglesia, la antigua panera y actual biblioteca, el ajero y un grupo de ciudadanos.

Els casals de Barberà

A Barberà hi ha tres casals: El Casal de Can Gorgs, el Casal de Gent Gran Centre i el Casal de Gent Gran del Centre Cívic de Ca n'Amiguet.

Blog dels navegants

Aquest és el blog dels Grans naveg@nts de Barberà. És un blog on hem d'explicar moltes coses, publicar fotografies de les nostres activitats i relacionar-nos amb els altres casals d'arreu.