L'AVI JAUME

Llàstima que llavors ja era massa tard per poder dir-li a l’avi Jaume tot el que em va transmetre amb la seva manera de ser i de fer tant senzilla i discreta, però plena de tendresa i voluntat de fer-nos llegir i explicar contes en català. Recordo les vetlles d’hivern a la llar de foc llegint amb veu alta les Pàgines Viscudes de Josep Ma. Folch i Torres i ell corregint amb paciència les meves errades. Era un època en què llegir i parlar en català estava prohibit, però ell va ser valent per amagar llibres i fer-me’ls llegir, sempre adequats a la meva edat. Quan vaig tenir 13 anys em va deixar llegir La Dama de les Camèlies fent-me prometre que no en parlaria amb ningú doncs ens podrien posar a la presó perquè aquest llibre era “pecat mortal”. Segurament l’enyorança que sento sigui perquè al fer-me gran tinc més consciència del tresor que vaig tenir de petita tenint a prop meu una persona com el meu avi Jaume. Aurèlia Plans