Amors que maten

Llàstima que llavors ja era massa tard per demanar-li perdó com havia fet tantes vegades. Aquella nit havien deixat els fills amb els pares d’ella i se’n havien anat a una festa a casa d’uns amics. Tot transcorria amb normalitat fins que es va adonar que la seva dona parlava amb un amic de la feina i li va semblar que hi havia alguna cosa més que amistat entre ells, això si que no ho podia permetre. Es va posar molt gelós i apartant la dona de l’amic amb una forta sacsejada va dir que ja era hora de tornar a casa. I per més que ella va intentar fer-lo entrar en raó, va ser inútil. En arribar a la casa encara continuaven els retret i no hi havia manera que reconegués les seves falses sospites. De sobte endut per la ira va agafar un ganivet i el va clavar al cos de la dona unes quantes vegades. Els crits d’ella el van fer tornar a la realitat i quan es va adonar del que havia fet va plorar com un nen. Es va asseure al seu costat i va esperar que arribés la policia alertada pels veïns en sentir els crits de la víctima. Cristina Bergués