“Hi ha coses útils que es menyspreen”. Això és el que sempre em deia la meua padrina, al cel sigui, quan veia que jo no donava importància a quasi res. Tant se me’n feia deixar els llums encesos, com l’aixeta oberta, com llençar a les escombraries joguines i altres estris que encara eren ben servibles. Ella era una dona que ho aprofitava tot, quan llençava una cosa us asseguro que ni els pobres més pobres l’haguessin volguda . Perquè us en feu una idea només us diré que els llençols de casa estaven tant apedaçats que semblava un treball de patchwork. Així era la meua padrina. Estic segura que si els dirigents financés mundials haguessin pensat i actuat com ella no ens trobaríem immersos en aquesta maleïda crisi.
Cristina Bergués
1 comentari:
Hola Cristina: Desgraciadament els dirigents financers disposen de masses bens per poder-se adonar de la conveniència d'aprofitar. Potser et dirien que és una manera de crear treball. Però estic d'acord amb tu.
Publica un comentari a l'entrada