Estimat,
No sé com dir-t’ho, però ho he de fer encara que em costi . Se que no és fàcil trencar una relació de fa tants anys però no hi ha més remei, en sap molt greu, però... t’he de deixar.
Ja sé que hi ha moltes maneres més suaus o més romàntiques d’acabar una relació. Potser podria insinuar-t`ho, fer-ho de mica en mica... Però em sembla que el millor es deixar-te de manera decidida.
Et deixo perquè se’n fa cada dia més difícil de compartir la meva vida amb tu. Abans estàvem junts nit i dia i ara tot just si ens podem veure unes poques hores al dia i encara hem de buscar el lloc i el moment, ja que en molt llocs no ets ben rebut.
Abans ningú s’oposava a la nostra relació, potser algunes vegades la meva mare i poques persones més. Però els temps han canviat i fins i tot les meves amigues em diuen que et deixi, que tu no em convens, que em vas matant a poc a poc sense que me n’adoni.
Aquest anys al teu costat han estat meravellosos, el temps em passava com un vol. Amb tu el meu plaer era infinit, em feies sentir sensacions meravelloses que mai abans havia experimentat.
Però m’estimo més no recordar, perquè els bons records són com les roses oloroses, que ens sedueixen amb el seu perfum, però ens punxen amb les espines, que se’ns enganxen a la pell i no ens deixen marxar. I a mi en fa por que em passi això, estimat
I potser al començament em passarà, i em trobaré com si tingués una punxa clavada, però de mica en mica espero superar-ho.
Una cosa que et vull demana és, que si us plau, no intentis que torni a estar amb tu, que em deixis per sempre, que no em temptis i facis que torni a caure a la xarxa del teu plaer
Per acabar, només vull dir-te que faig el que crec que he de fer.
Adéu estimat, adéu estimat tabac .
T`he de deixar perquè vull ser una persona sana i tu mateix pregones que “fumar perjudica seriosament la salut”.
Fins mai.
Cristina
Carta escrita per Cristina Bergués
6 comentaris:
hola: cristina e leido tu articulo sobre el tabaco y lo as dejado que ni bordado,como puedes imaginar yo no soy fumador ,pero si mi hermano jose murio con 58 años con cancer de pulmon uno no se da cuenta de las cosas hasta que no te dan de cerca mi en hora buena as estado muy acertada con este articulo un saludo de luis
¡caram Cristina! he quedad sorpresa emb la teva carta d'amor
¡quina idea mes bona! no sem agues ocurregut mai a la vida que et dirigisis al tabac.
La meva felicitacio mes sincera.
Isabel
Muy bien; A mi no se me habria ocurrido nunca dedicar una carta de amor al tabaco, mas bien de odio y rechazo, de todas formas muy acertado. En hora buena.
Miguel Ferrandiz
Potser la paraula bellesa defineixi la teva carta que a l'hora que expressa la conveniència de la separació,denota l'agradable benestar que t'ha produït la seva companyia. Cal enaltir el coratge que s'inclou en ella.
hola: Cristina tu carta de amor al tabaco bamos, esto es superior alo que yo pienso del tabaco,no se viene a cuento pero aborreci el tabaco sin fumar gracias a mi padre que un dia me dio una peseta y me tenian que dar cuatro cigarros ideales que heran los de aquellos entnces, entonces me dieron tres mi padre me mando a reclamar que heran cutro y com me dio una santa paliza por que me havian engañado, muy mal mi padre pero devido a este hacer odio el tabaco
Cristina:muchas felicidades,pr este premi,de verdad que te lo has currado,es una tension contenua el estar leyendo y en el que no sabes lo que pasa hasta es final...muy bueno.
Un abrazo
Silvina.Cerdanyola del valles.
Publica un comentari a l'entrada