dijous, 14 de febrer del 2008
Carta de amor a Cataluña
dimecres, 13 de febrer del 2008
CARTAS DE AMOR
HOLA GREGORIO: MAÑANA DIA 4 DE FEBRERO, A LAS 5 DE
DESPUÉS VINO
POR FIN LLEGO EL DÍA DE NUESTRA BODA Y FUE EL DIA MAS FELIZ DE MI VIDA HASTA QUE FUERON NACIENDO NUESTROS HIJOS, PRIMERO MARI-LOLI, DESPUES MARI -ROSI Y DESPUÉS YA CUANDO YA ESTABAMOS EN CATALUÑA VINO JOSE Y AUNQUE AL PRINCIPIO LAS COSAS NO NOS FUERON MUY BIEN, AL FINAL SE ARREGLARON Y GRACIAS A ESO HOY DISFRUTAMOS DEL BIENESTAR QUE TENEMOS TANTO PARA NUESTROS HIJOS COMO PARA NOSOTROS
CON TODO MI AMOR.
MARY
CARTA ESCRITA POR MARIA GUTIERREZ
dimecres, 6 de febrer del 2008
CARTA DE AMOR
Hola amor mío,
Te quiero, ¡si, has oído bien¡ te quiero, y te quiero tal y como tu eres, ¡no hagas cara de asombro,¡ ya se que ha habido muchos momentos en que a ti te habría gustado oír estas palabras, no me culpes si no ha sido así, ya que a lo largo de nuestra vida, juntos hemos tenido muchos tropiezos ( de los cuales hemos salido ), algunos con bastante dificultad, pero tu seguías estando ahí, yo te admiraba en silencio, un silencio que podría crear la duda de que ya no te quería, nunca más lejos de la realidad, tu serás siempre el amor de mi vida, aún que pareciera en algunos momentos estar ausente.
Si es cierto que en algunos momentos el trabajo absorbiera mis
Ahora si tengo la mente despejada y tiempo para estar con tigo, acariciarte,
,
diumenge, 3 de febrer del 2008
CARTES D'AMOR
Estimat,
No sé com dir-t’ho, però ho he de fer encara que em costi . Se que no és fàcil trencar una relació de fa tants anys però no hi ha més remei, en sap molt greu, però... t’he de deixar.
Ja sé que hi ha moltes maneres més suaus o més romàntiques d’acabar una relació. Potser podria insinuar-t`ho, fer-ho de mica en mica... Però em sembla que el millor es deixar-te de manera decidida.
Et deixo perquè se’n fa cada dia més difícil de compartir la meva vida amb tu. Abans estàvem junts nit i dia i ara tot just si ens podem veure unes poques hores al dia i encara hem de buscar el lloc i el moment, ja que en molt llocs no ets ben rebut.
Abans ningú s’oposava a la nostra relació, potser algunes vegades la meva mare i poques persones més. Però els temps han canviat i fins i tot les meves amigues em diuen que et deixi, que tu no em convens, que em vas matant a poc a poc sense que me n’adoni.
Aquest anys al teu costat han estat meravellosos, el temps em passava com un vol. Amb tu el meu plaer era infinit, em feies sentir sensacions meravelloses que mai abans havia experimentat.
Però m’estimo més no recordar, perquè els bons records són com les roses oloroses, que ens sedueixen amb el seu perfum, però ens punxen amb les espines, que se’ns enganxen a la pell i no ens deixen marxar. I a mi en fa por que em passi això, estimat
I potser al començament em passarà, i em trobaré com si tingués una punxa clavada, però de mica en mica espero superar-ho.
Una cosa que et vull demana és, que si us plau, no intentis que torni a estar amb tu, que em deixis per sempre, que no em temptis i facis que torni a caure a la xarxa del teu plaer
Per acabar, només vull dir-te que faig el que crec que he de fer.
Adéu estimat, adéu estimat tabac .
T`he de deixar perquè vull ser una persona sana i tu mateix pregones que “fumar perjudica seriosament la salut”.
Fins mai.
Cristina
Carta escrita per Cristina Bergués